Terrasses

L’estiu convida a prendre la fresca a les terrasses i patis. La imatge tan estiuenca de la gent fent la tertulieta en acabant de sopar a la porta de casa va extingint-se. En molts carrers, els cotxes aparcats o circulant i les voreres estretes impedeixen esta forma tan tradicional de passar la vetlada. S’està més tranquil dins de casa, al pati o a la terrassa, sobretot si fa airet i hi ha bona vista.

En algunes terrasses escampades per ací i per allà queden encara baranes fetes a la manera tradicional. S’haurien de conservar perquè no tenen la trivialitat de les balustrades actuals. Resultaven més curioses i imaginatives. Però a les que queden els falta un element essencial: la parra que, de vegades, nuosa i arrugada, tan vella com la casa, pujava des del corral fins a la terrasseta. Donava ombra i raïm, a qui l’importava, doncs, que alguna vespa es torbara per allí o que  alguna granet caigut abans d’hora tacara terra?