La gent

El professor en Josep Camarena, fill de Llocnou i que coneixia molt bé aquest racó de la Safor, explicava fa anys a l’escriptor Ignasi Mora com veia ell la gent d’Ador. També apareix Palma, què anem a fer!

Els de Palma són més oberts que els d’Ador, més expansius, més mirant cap a fora, tirant cap a Gandia. La seua relació amb l’exterior ha segut més intensa que la d’Ador. Però han tingut sempre un punt... La gent d’Ador és més reservada en el tracte normal. Ara, quan s’obrin, són d’una generositat més gratuïta i espontània que els de Palma. La seua tendència més natural a relacionar-se ha segut cap a Vilallonga i Potries, pobles també de muntanya. Quan pugem després a la seua ermita, podrà vore que la muntanya d’Ador està plena d’arbres, de plantes, de casetes conservades amb remirament. En la muntanya de Palma, prou pelada, hi ha tan sols quatre casetes i mig deixades de la mà de Déu.

                                           Josep Camarena i l'ocàs del món rural. Ignasi Mora.

1. VICENT GUILLERMOTI  I FUSTER
2. DON VICENT DAUDER.
3. MASCARELL.

 

1. VICENT GUILLERMOTI I FUSTER.

Sobre els Guillermoti, una de les famílies més rellevants de l’Ador noucentista, queden moltes coses per conèixer. No obstant, a poc a poc, van apareixent algunes dades que van fent llum respecte la peripècia d’esta família que s’establí a Ador a mitjan s. XIX. Ja sabem, per exemple, que els Guillermoti eren originaris de Torí, al nord d’Itàlia i que, per alguna cisrcumstància recalaren a Niça i, després a Xàtiva.

2. DON VICENT DAUDER.

 

 

En un llibre de festes dels anys 70 del segle passat, en Josep Camarena va escriure un article sobre els primers membres que arribaren a Ador d'una de les famílies més interessants del poble, els Dauder. 

Un possible origen de la relació dels Dauder amb Ador podria ser el fet que Vicent Estruc i Pérez, veí d'Ador, s'havia casat en terceres núpcies amb Xaviera Dauder. De les dues primeres dones no obtingué descendència i de la tercera, amb la que estava casat quan el 1759 va fer testament, tampoc. Xaviera tenia un germà obrer de vila i veí de Milleneta, Josep Dauder, el que corrobora algunes dades aportades per en Josep Camarena. Hi cap la possibilitat que en quedar vídua Xaviera i havent heretat del seu marit, familiars seus se'n vingueren cap a Ador.

3. MASCARELL.

Mascarell, l’almogàver.

L’únic flaix que il.lumina aquest personatge ens el mostra el 27 de maig de 1248 rebent la torre de Navesa i 10 jovades de terra allí mateix. Després, tan de sobte com s’ha il.luminat, el flaix s’esvaeix per a sempre. Però eixa llumada  ha estat tan potent que ha creuat la foscor dels segles per a arribar a nosaltres.

No sabem d’on venia, no sabem què va fer per a meréixer tal recompensa i tampoc sabem què va ser d’ell. Però podem fer algunes especulacions raonables sobre tot això. La silueta, a penes una silueta, que ens quedarà formada és la del primer dels adorers de la nostra estirp del que sabem cert que deixà descendència i que aquesta ha continuat ininterrompudament fins als nostres dies. De manera que la gran majoria, si no tots, dels adorers de soca-rel i molts dels que han emparentat al llarg dels segles amb gent d’ací el tenen, potser que sense saber-ho, com a primigeni i venerable avi.

         Quan  el rei li va fer la donació de la torre de Navesa no va dir d’on era Mascarell però la sonoritat del nom ens remet a terres catalanes. Les 10 jovades de terra que li atorgà Jaume I equivalien a unes 360 fanecades, una quantitat que pràcticament doblava la que se solia atorgar el rei als caps militars més beneficiats. Òbviament un lot com aquest només s’explica per uns serveis excepcionals que degué fer al monarca. L’any anterior, el 1247, al–Azraq s’havia alçat contra els conquistadors cristians i s’havia fet amb el control d’una ampla zona muntanyenca entre la Vall d’Albaida i la Marina. El rei havia fet una crida per a atraure combatents que l’ajudaren a sufocar la rebel.lió amb la promesa de bones recompenses. Mascarell degué de ser un dels que acudiren, un almogàver buscant fortuna. Potser va combatre en el setge del castell de Llutxent que havia acabat a penes un mes abans.

És sabut que un percentatge molt alt de les donacions reials registrades al llibre del Repartiment no foren ocupades pels beneficiaris sinó que foren venudes o bescanviades. Però als que es quedaren, 13 anys després de la donació, el 1261, el rei els les confirmava. No sabem si aleshores aquell pioner Mascarell encara viuria o ja havia mort. En qualsevol cas, des del s. XIII sempre que apareix un llistat de veïns d’Ador, hi figuren Mascarells... fins ara.