dijous, 30 de gener del 2014

Eivissa



Alguns dies amb poca humitat, sobretot si bufa tramuntana o ponent, és possible veure l’illa d’Eivissa si pugem al Piló Ventura. La tenim a 125 km en línia recta. És la nostra illa, la podem divisar quan ascendim a moltes de les nostres muntanyes i, a pesar d’això, ens és molt poc coneguda. Sabem per la televisió que guiris de tots el pelatges la infesten durant l’estiu. Poc sabem, en canvi, de la seua cultura ancestral, dels seus pinars tranquils on canten les xitxarres, dels barrancs solitaris on creix el baladre, de la seua gent, que parla com nosaltres, de que a la Safor, a pobles com Oliva o Xeraco, abunden els descendents d’eivissencs, gent amb cognoms com ara Torres, Rosselló, Marí, Tur i, és clar, Eivissa –castellanitzat en Ibiza.
És trist que la visió de l’illa es veja tan perjudicada per la crosta de xalets amb que han llastimat el Tossal Gros de la Font.

dilluns, 6 de gener del 2014

Guillermoti


Es probable que d’ací un temps ningú no recorde res dels Guillermoti, una família que durant bona part del segle XIX i principis del XX havia estat de les principals d’Ador. Fins i tot la casa i el motor de Guillermoti estan patint una estranya mutació i als mapes apareixen com a Casa de Villarmutis. Coneixent la competència toponímica de certs cartògrafs no sorprén gens el cas: només cal recordar com en un mapa de tot un organisme oficial, la Reprimala de Vilallonga ha passat a ser la Reprimida. Pitjor és veure com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el seu Corpus Toponímic Valencià, també hi fa constar Casa de Villarmutis. D’on ha tret l’Acadèmia els topònims amb que ha elaborat el seu Corpus!?
Els Guillermoti arribaren a Ador en els anys 40 del segle XIX quan Vicent Guillermoti i Fuster, nascut a Xàtiva cap a 1817, ocupà la plaça de metge al poble. Ací  es va casar al voltant de 1848 amb una jove d’un dels llinatges més importants aleshores a Ador, Carme Roig. El casament el van haver de fer de bon matí i en secret, amb la connivència del vicari, perquè Casimir Roig,  el pare de Carme, tenia aparaulada la boda de la seua filla amb un altre fadrí del poble i es negava en redó a atendre la voluntat de Carme. Acabada la cerimònia, feta amb testimonis buscats entre veïns contraris al clan dels Roig, cadascú se n’anà als seus quefers habituals com si res haguera passat. Però a poqueta nit, a l’hora convinguda, Carme s’esmunyí per la portella de darrere de la casa dels Roig on ja l’esperava Vicent Guillermoti muntat a cavall. A galop, eixiren del poble. La poca gent que ho va veure cridava escandalitzada que Carme se’n fugia amb el metge. Però el rector, Francesc de Paula Claur, aclarí que amb qui fugia Carme era amb el seu marit. Quan Casimir Roig es va assabentar del fet ordenà als seus tres fills que agafaren les escopetes i l’acompanyaren a Xàtiva –cap on suposava que havia anat la parella- a passar comptes amb els novençans. No els trobaren i aquests, prudentment, abans de tornar a Ador, deixaren passar un temps per a que s’asserenaren els ànims. Finalment es van fer les paus i el matrimoni de Vicent i Carme fou acceptat i respectat.  Tingueren una llarga descendència: Tàrsila, Irene, Carme, Adelaida, Casimir -com a l’avi- i Vicent Guillermoti Roig.

Ara ja només queda una representant d’aquell llinatge i ja molt major així que Guillermoti, com a primer cognom, és a punt de desaparèixer. Açò no té remei però evitar barbarismes com allò de Villarmutis no seria tan difícil.