Tots Sants

Qualsevol dia, especialment per la vespradeta o a poqueta nit, el passeig fins al cementeri d’Ador, situat entre el pinar i els horts de tarongers, és una delícia. Per Tots Sants, a més, els horts van alegrant-se amb les mandarines i les taronges madurant. Però l’anterior emplaçament del cementeri encara era millor, ben airejat, junt al calvari, amb una vista esplèndida de l’Horta de Gandia. Des de que al segle XIX es generalitzà per raons higièniques la construcció de cementeris a certa distància dels pobles, la visita als difunts per Tots Sants anà convertint-se en tradició. Abans, no calia. La majoria eren soterrats dins el temple així que els diumenges i dies de precepte s’ajuntava tot el poble a l’església, els vius i els morts.

Arítjol

Passejant aquests dies d’octubre pel terme o per la muntanya, de quan en quan, ens sorprén una olor dolça i agradosa. Si ens detenim per veure d’on ve sentirem també, segurament, el brunzir insistent de les abelles.  Ben a prop trobarem uns penjolls de flors color crema enfilant-se pels troncs dels pins, si el nostre passeig ens ha dut a la muntanya, o repenjant-se per algun barranc o marge del terme. És l’arítjol o banya de bou que és el nom amb el que, segons Joan Pellicer, es coneix esta planta a Ador, tot i que nosaltres hem sentit dir arínjol. És una liana punxosa de fulles en forma de cor que es fa evident perfumant l’aire i recordant-nos el que el termòmetre encara no diu: que ja estem en la primavera d’hivern, en la tardor.