Tardor

La paraula tardor ha arribat fa poc a la Safor. No ens feia falta. Quan acaba l’estiu venen setmanes en que la temperatura s’endolceix i les pluges ameren la terra. La naturalesa reacciona espectacularment i una gran florida ompli la muntanya: l’argelaga, el petorret, la sagullada, les violetes, les nostres herbes més apreciades: el romer, el timó i la pebrella... De manera que la serra esclata en una segona primavera que ara anuncia la proximitat de l’hivern. Res a veure amb les tonalitats ocres, grogues, rogenques dels boscos septentrionals. D’aquest temps déiem primavera d’hivern. No obstant, alguna pinzellada tardorenca esguita les nostres muntanyes més sanes. En són poques i, com tot el que escasseja, cal apreciar-ho i protegir-ho especialment. La noguerola, la germana gran del llentiscle, escassa i solitària, o el fleix són unes d’aquestes excepcionals pinzellades.

Pluges

Fonts, brolls, aiguamolls... La muntanya d’Ador vessa per totes parts. El riu d’Alcoi és de nou el riu Blanc i ara per l’Alfàs una frontera infranquejable. El barranc de Navesa, alimentat per les fonts de Navesa, pels brolladors de la muntanya de Loia  i del Racó Notari, pels barranquets de la Rossa, del Figueral  i d’Andreu ha baixat impetuós i ara corre cantarí pel terme. Per a les katiusques s’han acabat per fi les vacances d’estiu i han hagut de tornar a la faena.

Fer bolos

A Ador hi ha afició a fer bolos o, més exactament, a fer esclata-sangs. Són els bolets més apreciats i, de fet, la majoria dels buscadors són els únics que fan. Ara entrem en la temporada d’esclata-sangs, ha plogut i l’oratge està sent respectuós però l’afició és tal que hi ha qui, davant l’escassetat d’aquests bolos que normalment patim, no dubten a fer-se centenars de quilòmetres en un cap de setmana per a anar a buscar-ne a zones més productives. El gran botànic Pius Font i Quer dividia els països en micòfils, aquells que aprecien els bolets i els consumeixen,  i micòfobs, els que tradicionalment han rebutjat el seu consum. Grécia, Espanya o els països de  tradició celta com Anglaterra eren micòfobs, mentre que els països eslaus, Itàlia, Occitània, o Catalunya, València i les Balears són micòfils.

Ara que estem en ple temps dels bolets convé recordar el conegut aforisme que diu que tots, absolutament tots, els bolets són mengívols... però alguns només una volta.