Horitzons

Ha passat l’estiu i han arribat les primeres pluges. El paisatge ha quedat rentat, brillant. L’atmosfera farinosa i pesada dels dies de la canícula ha desaparegut. Els perfils del paisatge tornen a definir-se i es retallen nítids sobre el cel. Redescobrim les muntanyes a la llunyania, plenes de matisos, de detalls que la calor i la humitat dels mesos passats havien amagat. Fins i tot trauen el cap alguns bolets. Haurem d’esperar encara als esclata-sangs, més delicats, que no solen precipitar-se.  La muntanya ens crida, fem memòria dels noms dels cims i barrancs que de nou tanquen nítidament l’horitzó per ponent. Alguns d’ells, envoltats d’un cert misteri, pertanyen al terme d’Ador tot i estar lluny del poble. Enguany també hi tornarem.