Passejant aquests dies d’octubre pel terme o per la
muntanya, de quan en quan, ens sorprén una olor dolça i agradosa. Si ens
detenim per veure d’on ve sentirem també, segurament, el brunzir insistent de
les abelles. Ben a prop trobarem uns
penjolls de flors color crema enfilant-se pels troncs dels pins, si el nostre
passeig ens ha dut a la muntanya, o repenjant-se per algun barranc o marge del
terme. És l’arítjol o banya de bou que és el nom amb el que, segons Joan Pellicer,
es coneix esta planta a Ador, tot i que nosaltres hem sentit dir arínjol. És una liana punxosa de fulles en forma de cor
que es fa evident perfumant l’aire i recordant-nos el que el termòmetre encara
no diu: que ja estem en la primavera d’hivern, en la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada