Soliguers

Quan arriba el juny el cel de l’Alfàs s’anima. La parella de soliguers que hi viu ja ha tirat avant els polls després de covar els ous i alimentar-ne els pollets. És pel juny quan els jóvens soliguers s’han llançat a volar. Se’ls nota desvanits i plens d’energia gaudint d’eixa extraordinària habilitat acabada d’assolir. Travessen el cel veloços jugant amb els pares que pacients els acompanyen i els intrueixen. La plana de l’Alfàs amb l’ampla successió de camps arbrats i erms els ofereix un rebost inesgotable de ratolins, sargantanes, talpons o llagostins. Es detenen en un lloc eminent i guaiten des d’allà dalt cercant alguna petita presa. Però també poden vigilar mentre volen, de vegades fent cercles i passades a bona altura gràcies a la seua agudesa visual –tens més vista que un soliguer, diuen. Però la seua destresa més espectacular és quedar-se quiets en l’aire batent molt ràpidament les ales. Alguna cosa han vist i estan preparant-se per a l’atac.

Gaudir de l’espectacle que la naturalesa ens ofereix gràcies a aquesta colleta de soliguers és una sort que podem veure en directe. Un altre motiu per apreciar i defensar el nostre terme i tota la vida que encara acull.