Danses

Amb els últims rajos d’un dia encara calorós de mitjan setembre, el tabal va començar a marcar el ritme i de seguida les dolçaines posaren la melodia. S’iniciava la dansà. Poc a poc anaven incorporant-se els balladors i les balladores, més d’estes que d’aquells encara. Ador recuperava  així una tradició antiquíssima. Avançava la dansada lentament amb més i més balladors acompanyant-se amb les postisses mentre el crepuscle anava caent sobre el poble. A poqueta nit acabava la dansada i els balladors més experimentats despedien la festa amb una vigorosa jota. En temps antics s’aprenia a ballar la dansà del poble de manera natural, com s’aprenia la llengua o on estava Navesa o l’Assester. Però la transmissió natural s’havia interromput. Ara toca recuperar-la i no haurien de parar fins que no s’ensenye a l’escola i els xics jóvens perden la vergonya de participar en un ball, per altra part, molt elegant. A altres pobles s’ha aconseguit i la vergonya ha esdevingut orgull.