Fi d'estiu

Es un lloc comú dir que el temps està boig. Si fora pel que està fent enguany hauríem de donar-li la raó a la sentència. Després d’un final d’agost dels clàssics, amb una tronada, pluja abundant i una notable suavització de temperatures, tot feia pensar que l’oratge s’estava comportant amb coneixement. Però va ser un miratge perquè les temperatures s’enfilaren de nou per damunt de 30º de manera sostinguda durant setmanes i no tornà a ploure en més de dos mesos. Tots Sants el celebràrem en mànega curta i havent perdut l’esperança de fer algun bolet per les nostres muntanyes. En efecte el temps està boig. La confirmació definitiva va vindre la matinada del 16 de novembre. En vint-i-quatre hores passàrem de l’estiu a l’hivern sense parar en la tardor. Les temperatures es desplomaren vora 15º just quan, després de moltes setmanes, tornava la pluja i la neu cobrí els arrimalls de la Safor. El seu llom encara en tenia més de neu i, més enllà, serra rere serra, havien quedat emblanquinades l’Almirà i l’Albureca, Almudaina, la Serrella, Aitana...

La carena de la muntanya de Loia, fins més amunt del Perill, ofereix algunes de les millors vistes del circ de la Safor. Des d’allà dalt se’ns apareix sempre espectacular: amb el sol ixent, amb els núvols agafats als cims, amb la llum del crepuscle, amb l’aire nítid dels escassos dies de tramuntana i, com que el temps està boig, inesperadament el vam poder veure el dia 16 nevat. En realitat el temps no està boig, l’estem tornant boig.