Veïns

Ador té un bon grapat de silenciosos veïns que no figuren a cap cens. Molts a penes es deixen veure i hem de suposar que han passat per un lloc quan trobem el rastre que han deixat. Ells sí que ens coneixen a nosaltres i per això s’estimen més passar desapercebuts. I és que els hem fet patir molt. Així que si en veiem algun és perquè el sorprenem de sobte, a pesar seu, en algun lloc tranquil o perquè passa a certa distància nostra abans d’adonar-se’n de la nostra presència i desaparéixer veloç. En general són bona gent, que van a les seues ocupacions sense estridències. Reviscolen per les nits, quan nosaltres ens recollim a casa i el terme reposa solitari. Aleshores ixen dels seus caus, dels racons més emboscats i s’afanyen amb els seus quefers de pura supervivència als que l’alba posarà fi.  Raboses i conills, teixons i ginetes, musteles i eriçons, qui sap si algun gat serval encara... Clar que d’uns anys a esta part també se’ns ha ajuntat el porc senglar, un sapalastrós i espavilat veí al que tot li fa profit: fussa, xafiga i escarba per a desesperació del llaurador. Per contra, contemplar-lo, ni que siga fugaçment, corrent lliure pel camp o la muntanya és una sort que val la pena buscar.