Basquets

Durant la temporada de la taronja el camp del terme recupera una mica de vida. La resta de l’any es veu més gent passejant o corrent despreocupadament pels camins que travessen l’Alfàs o el Raconc que treballant els bancals. Però tot i la ruïna en la que ha caigut el cultiu de la taronja encara hi ha qui en fa. Al temps de la collita arriben colles de collidors que omplin l’aire d’accents estranys, quasi sorprén sentir parlar en valencià. Se senten les seues veus i el tràfec dels caixons apilant-los vora el camí plens a caramull de taronges. Caixons o basquets que és com també diem ací. Un préstec de l’anglés “basket” però valencianitzat canviant-li la vocal tònica. Ara estem acostumats a prendre paraules angleses –imeil, gintònic, tàblet...- Resulta curiosa, en canvi, la primerenca arribada d’aquests altres préstecs a aquell món rural i tancat de fa un grapat de dècades. No és basquet l’única paraula que ens arribà fa anys. Hi havia, per exemple, un gelat al que déiem xànvit pres, és clar, de l’anglés “sandwitch”, i quan animem o ens animem anar-nos-en diem cama o càmon, de “come on”. És diu que tot açò és herència dels anglesos quan en la dècada dels 80 del segle XIX, mitjançant l’Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, construïren i gestionaren el Xitxarra, el trenet que anava del port de Gandia fins a Alcoi. Potser.