dimecres, 19 de desembre del 2012

El riu

Del riu a Ador ens en recordem poc. Està lluny, enfonsat i cobert per un espés i protector canyar. És més una frontera que un element per a gaudir. És clar que sabem que està i que gràcies a ell, pels canals alts o pels baixos, es rega bona part del terme, però hi està i prou. El riu d’Alcoi és un dels pocs cursos d’aigua nascuts dins del País Valencià amb un cabal permanent, tot i alguns severs estiatges. Les seues vores, quasi intransitables en entrar en el terme d’Ador, refugien una vida salvatge rica i variada amb abundants polletes, l’enorme agró que es fa evident quan alça el seu vol majestuós, el porc senglar, els collverds... El nostre riu –al que ara li diuen Serpis- desperta una mica de curiositat quan ve crescut després d’alguna ploguda torrencial però prompte el castiguem amb l’habitual indiferència. Una llàstima perquè fa alguna revolta preciosa, animada pel soroll de l’aigua corrent cap a la mar, es calma en alguna corba ampla i tranquil.la i s’encaixona entre roques davall d’una riba tallada i frondosa. No és tan difícil trobar algun lloc des d’on contemplar aquestes meravelles tan pròximes on no hi ha mai ningú...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada