Els Estruc, jueus?

Uns professors de la Universitat Pompeu Fabra adscrits a l’Institut de Tecnologia Evolutiva (CSIC-UPF) han realitzat un estudi genètic d’alguns cognoms presents especialment a terres catalanes, valencianes i balears. Han analitzat el cromosoma Y d’un nombrós grup de voluntaris que tenien algun dels cognoms seleccionats per al projecte. El cromosoma Y s’hereta ininterrompudament per línia masculina de pares a fills i per tant, teòricament, va en paral.lel al primer cognom. El projecte tractava de trobar respostes a preguntes com ara per què hi ha uns cognoms més freqüents que uns altres, amb quina freqüència cromosoma Y i cognom no s’hereten junts o la possible relació entre els portadors d’un mateix cognom...

Entre els cognoms seleccionats per a realitzar l’estudi hi havia un molt comú a Ador, Estruc, i açò és el que ens diu d’ell:

“Cognom moderadament freqüent, especialment a les comarques valencianes de la Safor i la Ribera, i al Bages, l’Anoia i la Segarra. D’astruc (feliç, afortunat); era un nom freqüent entre els jueus medievals.
Aquest ha estat el resultat segons les anàlisis realitzades als seus portadors:

Encara que no són clars, els resultats apunten a un possible origen jueu. Els fundadors de les tres principals branques del cognom (la del Solsonès, la de l'Anoia/Baix Llobregat/Penedès i la valenciana) pertanyen a subgrups diferents de l'haplogrup J2, freqüent entre jueus, però encara més en italians, grecs o turcs...      
         Hem pogut obtenir resultats de 41 dels 43 voluntaris d'aquest cognom, que pertanyen a 9 llinatges diferents (llinatge en el sentit de grup d’homes descendents d'un avantpassat comú). Destaquen el llinatge 2, que agrupa Estruchs del Bages i el Solsonès, el llinatge 3, present en gairebé tots els Estruch valencians, i el 4, propi de l'Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. Aquests tres llinatges, que engloben la major part dels Estruch, pertanyen respectivament als haplogrups J2a-M410*, J2a-M92 i J2b-M12, que són relativament poc freqüents aquí (un 7% en conjunt), però que ho són molt més a Itàlia, Grècia i els Balcans. També són més freqüents en els jueus (un 19%), per la qual cosa no es pot descartar que alguns Estruch actuals siguin descendents de jueus.”

La genètica recolza les sospites aportades per l’onomàstica i la història.

Més informació del projecte a: http://cognoms.upf.edu/