Paraula d'Ador

El parlar d’Ador, com el de tots els pobles, té algunes característiques pròpies que, també com a tots els llocs, ara van perdent-se. Aquesta pàgina vol anar arreplegant-les abans que siga massa tard. També es recullen les paraules, dites, expressions... que sense ser exclusives d’Ador, són ja rares d'escoltar.

El parlar d’Ador té una tonadeta especial que, més o menys, consisteix en allargar notablement la vocal de l’última síl.laba de la frase si forma part d’una paraula no aguda. L’allarga amb una entonació que, baixant de nota, va tancant-se. Açò és més evident quan la vocal en qüestió és una a que esdevé finalment o: “Vinc de Navesaaaoo,”

Aquest deix tan característic se sent més en hòmens que en dones, tot i que ja va perdent-se.

    

Enjorn: Prompte en el sentit de de bon matí o abans de pondre's el sol. És freqüent la seua utilització en diminutiu, enjornet.

 

 

 

 

 

            Dites escoltades a gent d'Ador

 

Al juliol la cistella al mallol: Dita que ha perviscut dels temps en que a Ador es conreava la vinya. El mallol és un cep jove. Però al juliol no podia estar encara el raïm massa madur per això hi ha llocs on a esta dita hi afegeixen allò de "aniràs però no carregaràs".
 

Ser un mal vassall: ser una persona roín, de males idees.  

Què seria del petit si no fora per l’ardit.
La paraula petit, ara considerada per alguns com a sospitosa, era d´ús corrent a Ador  i encara hi ha vells que així ho testimonien. Ha quedat, no obstant, viva es esta dita.

Quan el temps unfla per les Fontanelles, aigua a gavelles:  La muntanya de les Fontanelles pertany a la Font d'en Carròs i està a llevant d'Ador, el lloc per on entren des de la mar les grans tempestes de pluja.

Les Fontanelles i, darrere, el Montgó.

    Per Sant Joan tota mata fa i si no fa, farà:  recordant que a finals de juny el camp ofereix bona part de la seua collita.                  

  Qui no pot segar, espigola: Cadascú fa el que bonament pot.

Paraules escoltades a gent d’Ador:

Aixemorar: deixar  reposar un faena per poder rematar-la millor: deixar assecar uns dies la brosta d'una aclarida abans de cremar-la; la terra després de treballar-la...

Engreixar: sentida la paraula referint-se a una fruita que va fent-se grossa.

Sobtat: referit al pa quan en posar-lo al forn per a coure’l es fa massa prompte per fora mentre que per dins encara està cru.

Subaca

Subaca: escaló -talús- inclinat entre dues llenques. Es fa especialment en terres blanques en les que un marge de pedra no retindria bé ni la terra ni l'aigua.