Casalfàs

junt a l’església del poble -deixant a banda, és clar, el decrèpit castell- la Casa de l’Alfàs és la construcció més antiga que queda dreta en Ador. La degueren alçar allà pels segles XVI o XVII. Aquest enorme casal que en algun temps va ser trapig per a l’elaboració de sucre viu dignament la seua vellesa, tot i que ningú no es preocupa de la seua salut. Ple d’arrugues va complint segles i aguanta com un vell vigorós acollint entre els seus forats i murs una colla de gats, sargantanes i soliguers que li fan companyia desvanits. Presideix la gran plana de l’Alfàs, aquella que en un altre temps i des de no massa lluny dominava una activa vil.la romana hui feta miques. Els seus murs envolten un pati rectangular observat per uns grans arcs de rajola i encara hi queda alguna resta del seu passat com a trapig. Però els anys minen la resistència fins i tot dels més robustos i qualsevol dia, unes plogudes, una ventada violenta o algun vàndal poden deixar la casa molt malmesa. Ador no conserva tant de patrimoni com per a permetre’s perdre un edifici com aquest.