Arbres

 

Pel nostre terme i, en general, per tota la Safor, pocs són els arbres vells i monumentals que sobreviuen. Al llarg de la història les transformacions agràries i els canvis de cultius han anat fent-los desaparéixer: l’olivera, la canyamel, la morera, la vinya... L’últim, el taronger, era tan rendible que va ocupar tot l’espai aprofitable al pla. I la disponibilitat de més aigua per al reg amb la posada en marxa de motors i del pantà de Beniarrés amb els seus Canals Alts va fer pujar als tarongers pels aiguavessants de les muntanyes allà on només els garrofers podien donar alguna producció. Així que de vells arbres no se n’han salvat ni en els llocs més marginals de ribassos o muntanyes. I si, tot i això, en quedava algun, l’aprofitament per a llenya o carbó i els incendis forestals han acabat amb ells. Hi ha, no obstant, una notable excepció, el monumental i venerable llidoner del Merlic, amb un perímetre de soca d’uns 5’70 metres. Per darrere d’aquesta joia natural també resisteix, torturat prop de la Font de Lloret, un garrofer de vora 5 metres de perímetre. Molt lluny del tamany monumental d’aquests dos avis creixen pins que fan tres metres de soca junt al barranc de Navesa i al de Lloret, una olivera als Sequers que fa  2'75, un xiprer al Raconc que en fa 2’40, un ametler d’1’82 prop de la Casa dels Frares i una carrasca d’un metre de perímetre amagada a un barrancó sobre la Fonteta Vella de Lloret.