Alguns
dies amb poca humitat, sobretot si bufa tramuntana o ponent, és possible veure
l’illa d’Eivissa si pugem al Piló Ventura. La tenim a 125 km en línia recta. És
la nostra illa, la podem divisar quan ascendim a moltes de les nostres
muntanyes i, a pesar d’això, ens és molt poc coneguda. Sabem per la televisió que
guiris de tots el pelatges la infesten durant l’estiu. Poc sabem, en canvi, de
la seua cultura ancestral, dels seus pinars tranquils on canten les xitxarres,
dels barrancs solitaris on creix el baladre, de la seua gent, que parla com
nosaltres, de que a la Safor, a pobles com Oliva o Xeraco, abunden els descendents
d’eivissencs, gent amb cognoms com ara Torres, Rosselló, Marí, Tur i, és clar,
Eivissa –castellanitzat en Ibiza.
És
trist que la visió de l’illa es veja tan perjudicada per la crosta de xalets
amb que han llastimat el Tossal Gros de la Font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada