Es
probable que d’ací un temps ningú no recorde res dels Guillermoti, una família
que durant bona part del segle XIX i principis del XX havia estat de les principals
d’Ador. Fins i tot la casa i el motor de Guillermoti estan patint una estranya
mutació i als mapes apareixen com a Casa de Villarmutis. Coneixent la
competència toponímica de certs cartògrafs no sorprén gens el cas: només cal
recordar com en un mapa de tot un organisme oficial, la Reprimala de Vilallonga ha
passat a ser la Reprimida. Pitjor és veure com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,
en el seu Corpus Toponímic Valencià, també hi fa constar Casa de Villarmutis. D’on
ha tret l’Acadèmia els topònims amb que ha elaborat el seu Corpus!?
Els
Guillermoti arribaren a Ador en els anys 40 del segle XIX quan Vicent
Guillermoti i Fuster, nascut a Xàtiva cap a 1817, ocupà la plaça de metge al
poble. Ací es va casar al voltant de
1848 amb una jove d’un dels llinatges més importants aleshores a Ador, Carme
Roig. El casament el van haver de fer de bon matí i en secret, amb la
connivència del vicari, perquè Casimir Roig, el pare de Carme, tenia aparaulada la boda de
la seua filla amb un altre fadrí del poble i es negava en redó a atendre la
voluntat de Carme. Acabada la cerimònia, feta amb testimonis buscats entre veïns
contraris al clan dels Roig, cadascú se n’anà als seus quefers habituals com si
res haguera passat. Però a poqueta nit, a l’hora convinguda, Carme s’esmunyí per
la portella de darrere de la casa dels Roig on ja l’esperava Vicent Guillermoti
muntat a cavall. A galop, eixiren del poble. La poca gent que ho va veure cridava
escandalitzada que Carme se’n fugia amb el metge. Però el rector, Francesc de
Paula Claur, aclarí que amb qui fugia Carme era amb el seu marit. Quan Casimir
Roig es va assabentar del fet ordenà als seus tres fills que agafaren les
escopetes i l’acompanyaren a Xàtiva –cap on suposava que havia anat la parella-
a passar comptes amb els novençans. No els trobaren i aquests, prudentment, abans
de tornar a Ador, deixaren passar un temps per a que s’asserenaren els ànims. Finalment
es van fer les paus i el matrimoni de Vicent i Carme fou acceptat i
respectat. Tingueren una llarga
descendència: Tàrsila, Irene, Carme, Adelaida, Casimir -com a l’avi- i Vicent
Guillermoti Roig.
Ara
ja només queda una representant d’aquell llinatge i ja molt major així que
Guillermoti, com a primer cognom, és a punt de desaparèixer. Açò no té remei
però evitar barbarismes com allò de Villarmutis no seria tan difícil.
