Temps

Tot i l’immemorial intent de l’home per dominar el temps, aquest sempre acaba vencent i només ens permet alguna curta victòria. Clepsidres, rellotges d’arena, el pas de les llunes, l’aparició o desaparició estacional d’astres i constel.lacions en el firmament nocturn, els solsticis i equinoccis, les ombres que feia el sol sobre determinades penyes a determinades hores i que pastors i llauradors sabien interpretar... I, és clar, els rellotges de sol que qualsevol casa important havia de tindre en la seua façana de migdia. I no només si era una casa de camp. Meritoris intents tots per controlar el pas del temps i el calendari. La generalització dels grans rellotges mecànics posats en llocs destacats dels pobles, com la Casa de la Vila o el campanar, i acoblats amb el toc de les campanes marcant les hores i els quarts i l’ús dels rellotges de butxaca i, més tard, de polsera donà la sensació de que, si bé no s’havia dominat el temps, se’l vigilava de prop. Clepsidres i altres artefactes rudimentaris desaparegueren com també la memòria de les penyes i les seues ombres. De les orgulloses façanes de les cases principals anaren esborrant-se els rellotges de sol sota capes de calç. El temps passa i els temps canvien. A Ador només queda un d’aquells antics rellotges de sol, quasi esborrat, sense el seu gnòmon que projectava una fina línia d’ombra sobre el dibuix de les hores. A la vista de la façana d’aquella casa apareixia la Safor neta i clara i la Corona amb les llenques treballades i el pinar verdejant. Ara davant les restes tènues del rellotge hi ha la carcassa buida d’una grisa nau d’un polígon industrial. Prompte no quedarà cap rastre del rellotge de sol i el temps haurà tornat a véncer.