Taranes

La lletra d’una cançó que es cantava a Ador recordava una de les activitats que els hòmens d’Ador anaven a fer al llunyà Pla de Taranes: Per la baixà de Taranes / baixa un burro carregat / arre burro no t’apares / que ahí baix farem un falcat. Referir-se a aquell paratge com a pla no deixa de ser una exageració: només si el comparem amb el relleu molt abrupte dels voltants pot semblar-se remotament a un pla. Allà, a l’illa de terme que Ador té a Marxuquera, anaven els hòmens i les seues cavalcadures a fer llenya. Si era temps de bolets i en veien algun, el feien; si hi passava alguna perdiu i aquell dia portaven l’escopeta, li tiraven... però la llenya i la pastura eren les activitats primordials al Pla de Taranes. Desaparegudes aquestes modestes activitats, el pla ha quedat oblidat de la memòria del poble. La senda que hi pujava s’ha esborrat i ara és un lloc apartat i solitari trescat potser per algun caçador i desconegut per la gent d’Ador. Fa molt pocs anys, tota aquella serra va patir un incendi devastador que ha contribuït a fer encara més inhòspit aquell rodal. Quan vinga l’estiu, les penyes esblanqueïdes pel passat incendi refulgiran davall del sol ardent. Només algun rebrot de coscoll o alguna incipient mateta de fenàs entre els clavills esmolats de les pedres donaran una mica de vida a aquell paisatge rocós, juràssic, al que l’única ombra sembla que l’hauria de donar el pas d’un pterodàctil creuant un cel enlluernador.