La paraula tardor ha arribat fa poc a la
Safor. No ens feia falta. Quan acaba l’estiu venen setmanes en que la
temperatura s’endolceix i les pluges ameren la terra. La naturalesa reacciona
espectacularment i una gran florida ompli la muntanya: l’argelaga, el petorret,
la sagullada, les violetes, les nostres herbes més apreciades: el romer, el
timó i la pebrella... De manera que la serra esclata en una segona primavera
que ara anuncia la proximitat de l’hivern. Res a veure amb les tonalitats
ocres, grogues, rogenques dels boscos septentrionals. D’aquest temps déiem primavera
d’hivern. No obstant, alguna pinzellada tardorenca esguita les nostres
muntanyes més sanes. En són poques i, com tot el que escasseja, cal apreciar-ho
i protegir-ho especialment. La noguerola, la germana gran del llentiscle,
escassa i solitària, o el fleix són unes d’aquestes excepcionals pinzellades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada