Escrivia l’etnobotànic Joan
Pellicer que fins no fa tant el dia de Sant Joan les donzelles de Lorxa s’engalanaven
amb corones i garlandes fetes de vidriella (clematis
flammula) i anaven desvanides pels carrers del poble cantant cançons. Era
una manera festiva de celebrar el solstici d’estiu que és la celebració que s’amaga
darrere l’advocació de Sant Joan. Aquesta planta és una fina liana que floreix
espectacularment amb una florida densa i olorosa. Sembla creada a postes
per fer corones de flors blanques per a oferir-li-les al sol que aquests dies regna en
la seua plena majestat. Les corones, les fogueres de la nit de Sant Joan, tot
remet a l’astre rei.
La vidriella és, doncs, una de les plantes
més característiques de juny i al terme d’Ador creix abundant vora camins o
enfilant-se per màrgens i bancals abandonats. Té com a vistosa companya la pastanaga
o safanòria, que de les dos formes es coneix al poble, i que fa unes grans umbel·les
també blanques.
La festa de Sant Joan se celebrava abans
complidament durant uns quants dies a Ador, molt més que no ara i, com a Lorxa,
probablement també s’engalanarien ací les xicones amb la vidriella. Segurament per
això a Ador a esta planta se la coneix encara com a corona de sant Joan.