Soliguers

Quan arriba el juny el cel de l’Alfàs s’anima. La parella de soliguers que hi viu ja ha tirat avant els polls després de covar els ous i alimentar-ne els pollets. És pel juny quan els jóvens soliguers s’han llançat a volar. Se’ls nota desvanits i plens d’energia gaudint d’eixa extraordinària habilitat acabada d’assolir. Travessen el cel veloços jugant amb els pares que pacients els acompanyen i els intrueixen. La plana de l’Alfàs amb l’ampla successió de camps arbrats i erms els ofereix un rebost inesgotable de ratolins, sargantanes, talpons o llagostins. Es detenen en un lloc eminent i guaiten des d’allà dalt cercant alguna petita presa. Però també poden vigilar mentre volen, de vegades fent cercles i passades a bona altura gràcies a la seua agudesa visual –tens més vista que un soliguer, diuen. Però la seua destresa més espectacular és quedar-se quiets en l’aire batent molt ràpidament les ales. Alguna cosa han vist i estan preparant-se per a l’atac.

Gaudir de l’espectacle que la naturalesa ens ofereix gràcies a aquesta colleta de soliguers és una sort que podem veure en directe. Un altre motiu per apreciar i defensar el nostre terme i tota la vida que encara acull.

Setge blau

Passarem pel seu costat sense fer a penes un comentari. Com a molt, una ràpida observació a la fràgil bellesa de la seua floració. Però enguany es mereix una miqueta més. A pesar d’una primavera extremadament seca ens ha regalat amb una gran floració, més agraïda encara que la de l’any passat. Ha degut ser  un esforç excepcional perquè el setge blau és una planta de llocs ombrius i humits a la que li agrada créixer prop de les fonts en la companyia de la falzia de pou i la molsa. A Ador, on no abunda, ens honora fent una excepció perquè davalla dels racons més frescos de la serra per a arrelar, any rere any, en algun marge vora camí delectant-nos el passeig quan passem junt a ella.