Assuts

A l’estiu les séquies reviscolen amb l’animació de l’aigua corrent cap als bancals. Qui haja regat alguna volta a manta sense el tràfec d’obrir i tancar testelladors, refer cavallons o tapar engolidors ho haurà apreciat alguna vegada. Haurà sentit, assentat a l’ombra d’un taronger, el crepitar de les fulles seques en ser arrossegades per l’avanç de l’aigua cap al cap; haurà vist els filets d’aigua que, zigazaguejant com en una carrera d’obstacles per tot l’ample del frau, van cobrint la terra endurida i penetrant en els clavills. Haurà observat satisfet el frau cobert finalment amb una fina làmina d’aigua vivificadora que amera la terra i li trau el color.

Però el viatge de l’aigua fins a l’hort comença molt lluny, a les muntanyes d’Alcoi. Allà on es forma el riu -que per això diem d’Alcoi-  que anirà creixent amb l’aigua de barrancs i fonts fent camí cap a la Safor. Després d’encaixonar-se espectacularment pel Racó del Duc i només obrir-se a la fèrtil plana saforenca, al riu d’Alcoi hi van arribar a haver tres assuts. Poc després de sobrepassar Vilallonga estava el primer, l’assut d’en Carròs. L’aigua que no retenia aquest primer assut, el sobirà, era retinguda immediatament al segon, dit de Palma; i en temps d’Ausiàs Marc encara se’n feu un altre un poc més avall, el jussà, l’assut d’en Marc. De cada assut bevia una gran séquia, una séquia mare –la d’en Carròs, la d’en Marc o Fonda- i d’ella xuplaven les filloles que s’escampaven en una atapeïda xarxa per tot l’Alfàs. Fins a la posada en funcionament de motors ben entrat el s. XX i la construcció del pantà de Beniarrés, a major glòria de la taronja, el reg estival depenia, en bona mesura, de l’aigua emmagatzemada en estos assuts i això en temps de sequera ocasionava un terrible estrés al llaurador. Aquests eren els grans assuts del gran riu però no els únics. Al barranc de Navesa, que abans seria més bé un rierol amb un corrent més regular que no ara, també hi havia. Eren més modestos i regaven part del Raconc amb l’aigua que les nostres muntanyes recollien de les abundants pluges amb que ens regala l’oratge. I és que ací plou més que a Londres, tot i que no ho semble.